Els podeu comprar per 12 Euros !!
Comandes al correu: donquerques@yahoo.es
"Coverbos d'un mestre jubilat", Autor Don Cristòfol Carrió i Villalonga ("Don Tòfol").
El llibre és "mengívol" , se llegeix de corregut i encara que jo ja coneixia de primera mà qualcuna de les històries que conta Don Tòfol, encara i així m'he tornat a riure amb elles...
El llibre és "mengívol" , se llegeix de corregut i encara que jo ja coneixia de primera mà qualcuna de les històries que conta Don Tòfol, encara i així m'he tornat a riure amb elles...
El llibre fa un recorregut autobiogràfic d'un mestre, l'autor, de la promoció del 1957-1960, però ens conta només els episodis “educatius”, les anècdotes de la seva vida com a alumne primer i com a mestre més tard. Desprès de la seva lectura aquells que per cronologia no hem viscut aquelles èpoques ens podem fer una idea de quan un és “mestre” amb això que la paraula implica, ho és sempre, independentment de la època que et toqui viure.
Es d'agrair que Don Tòfol, no faci servir a les seves memòries la paraula "forasters" en cap moment, els/ens anomena "immigrants peninsulars"... També que els seus records del Frente de Juventudes no hagin estats adulterats o silenciats pels moments presents en els quals és políticament incorrecte dir segons quines coses... És clar que a Don Tòfol "La correcció política" l'ha importat sempre un rave, com queda demostrat en el seu llibre...
Us recoman a tots la seva lectura, el gaudirà més un mestre de qualsevol època o un alumne d'aquella època que ningú, però tots passareu una bona estoneta llegint-ho... S'han d'abstenir de llegir-ho, pedagogs, psicòlegs, pares d'AMPAS i demès personatges experts en pseudociències...
Jo per part meva ja se com és Don Tòfol Carrió com a Mestre, he estat alumne seu, perquè quan ens varem conèixer, discutint i curiosament a una llibreria de llibres vells, i es va assabentar que jo no era mestre perquè tenia problemes amb el tema de la llengua, va tenir la “santa paciència” durant gairebé un any de venir cada horabaixa desprès del seu passeig habitual a xerrar amb jo i fer-me xerrar en català, corregir-me, i fer-me practicar la llengua catalana-mallorquina, que ell tant estima, fins que jo vaig agafar "soltura" em vaig examinar i vaig aprovar l'examen oral que duia sis anys suspenent... Quan vaig tenir el meu títol de mestre va ser la primera persona a la que vaig cridar per dir-li.
Jo per part meva ja se com és Don Tòfol Carrió com a Mestre, he estat alumne seu, perquè quan ens varem conèixer, discutint i curiosament a una llibreria de llibres vells, i es va assabentar que jo no era mestre perquè tenia problemes amb el tema de la llengua, va tenir la “santa paciència” durant gairebé un any de venir cada horabaixa desprès del seu passeig habitual a xerrar amb jo i fer-me xerrar en català, corregir-me, i fer-me practicar la llengua catalana-mallorquina, que ell tant estima, fins que jo vaig agafar "soltura" em vaig examinar i vaig aprovar l'examen oral que duia sis anys suspenent... Quan vaig tenir el meu títol de mestre va ser la primera persona a la que vaig cridar per dir-li.
Hi ha capítols per pixar de riure... Alló de la "Persuasión" és un d'ells !!! O com va fer que Don Melcion Rosselló es quedat astorat davant d'una de les seves ocurrències, o el ús, millor dit, el no ús de la biblioteca de Magisteri, o perquè hi ha moreres en moltes escoles velles... O quan es va enfrontar i guanyar amb la complicitat del seus alumnes al batle d'Andratx en època d'en Franco, o quan... Bé, si voleu saber tot això i més, ja sapigueu, a comprar el llibre...
No us penedireu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada