Es racó des PT

En aquest bloc o "bitàcola" trobaràs recursos, recomanacions, articles, materials descarregables, enllaços, idees, propostes, notícies, relacionades amb la feina de pedagogia terapèutica. És a dir, tot allò que t'hauria agradat que et contessin quan vares començar a fer feina de PT. També hi ha materials aprofitables per a tutors i educadors en general, d'atenció a la diversitat i d'educació especial.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Humor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Humor. Mostrar tots els missatges

Funcions dels mestres al temps del pati

Funcions dels mestres al temps del pati (no les cerqueu al Reglament Organitzatiu de Centres): 

-Poder policial, executiu i judicial.

 -Vigilància intensiva.

-Primer auxilis.


-Arbitre de diferents esports (encara que no tengui idea).


-Resolució de conflictes.


-Escolta i valoració dels testimonis aportats, moltes vegades entre plors i crits.


-Jutge d'instrucció.


-Jutge de sumari.


-Creació d'atestats en cas necessari.


-Incoador d'expedients a instàncies superiors (tutors corresponents).


-Execució de les sentències dictades.


-Expropiació d'objectes inadequats.


-Màster en gestió de residus.


-Reparador/a de joguines o estris lúdics varis!


-Obridor de berenars i gestors de l'aliment que ingereixen (Qui dissenyarà els taps i tancaments dels aliments ???)


-Nutricionista.


-Promotor del "TupperWare" o carmanyoles...


- Corrector lingüístic quan et diuen: "ma empeñat i ma fet dañ al pit"


- Jutge de pau....suport logístic i acompanyament d'emocions!


- Pacificador... O si el preferiu en versió TIL: "Pacemaker..."



- Espia del CESID pels orientadors/es i pares/mares.


- Gestor del temps.


- Mocadors per plors i mocs...

-Controlador aeri de les pilotes que sempre ens cauen damunt del cap a noltros...


-Rodadors professionals de corda!


- Desfermadors de cordes de baldufes.


- Curanders o sanadors (bufa, sana sanita,... O també: "posa't aigua")


- Perruquers i estilistes.


- Repartidor dels nostros berenars, sobretot de "Quelitas".


- Fiscal d'abrics i jaquetes i "home o dona del temps" (avui plou no hi ha pati...)


- Atracció de fira.


- Experts en cordar i descordar jaquetes.


- Fermadors de sabates de cordons (sí, sí, aquelles que recomanam que no es duguin)


Balanç d'avui:

Tres conflictes amb conseqüència de càstigs corresponents.

Dues reconciliacions per part de les parts.




Això sí, tenim moltes vacances els / les mestres...

Però com ens ha dit una mare: "Al igual que les mares sous els millors" I amb això ja som feliços realment... 

Perquè feim el que ens apassiona...


Burles sobre la carrera de magisteri

"Pitorreo" sobre la carrera de magisteri...
Per jo és una de les conseqüències de tant xerrar de "Finlàndia" i que ser mestre en aquell indret fred i llunyà és més difícil que ser metge.

Als desgraciats que s'han rigut de la nostra carrera, només dir-lis que m'agradaria veure'ls un dia, només un dia, donant classe... A veure qui es reia més !! 

Sense oblidar que sense mestres no hi hauria ni metges, ni missers, ni enginyers ni res de res...
Però ja se sap... Per aquesta societat NO SOM RES !!

Ni tan sols s'ens consulta quan han de fer-se lleis noves, ni per fer els llibres escolars...

Com es deia en castellà: "¿Ladran? luego cabalgamos..." I a poc entenedor poques paraules...

La “guerra” contra la carrera de Magisterio.

El ataque a la Carrera de Magisterio: El 15 de enero de 2015 se caldeaba Internet a base de ‘tweets’ con ganas de guerra 2.0. Abriendo el frente, con ganas de polémica, se encontraba un grupo de estudiantes de Ingeniería. A base de 140 o menos caracteres decidieron utilizar el servicio de microblogging para opinar sobre la Carrera de Magisterio.

La batalla contra la Carrera de Magisterio.

Estudiantes de ingenieria contra estudiantes de magisterio
“Unos pocos futuros ingenieros apasionados de su carrera y de ellos mismos”.
En el Facebook de uno de los involucrados se puede leer: “Siempre creímos en nosotros” Unos pocos futuros ingenieros apasionados de su carrera y de ellos mismos se unieron para comenzar una lucha contra la Carrera de Magisterio. Lo que empezó como una broma, supongo que para aliviar los sinsabores de su carrera, ha terminado en una batalla que porta como estandarte rebajar o humillar la Carrera de Magisterio. Con el hashtag #UnidosVSMagisterio empezaron la guerra.
Para los implicados, estudiantes de ingeniería, no hay por dónde comparar ambas carreras universitarias. Entienden que:
  • Una carrera debería ser algo más serio que pintar, colorear, tener buena caligrafía o tocar instrumentos musicales. Magisterio es mucho más, pero claro, una parte consiste en aprender técnicas y estrategias orientadas a la expresión escrita y artística. ¿O esperan que los niños de cinco años tengan estrés, cual estudiante de ingeniería, intentando resolver ecuaciones?
  • Mirar velas no es propio de un estudiante universitario y menos de uno de ingeniería (una profesora de la Carrera de Magisterio planteó a sus alumnos concentrase en la llama de una vela). A lo mejor de un estudiante no, pero sí de uno de los principales ingenieros de Google, Chade-Meng Chen, quien convenció a sus jefes de practicar técnicas de ‘mindfulness’, meditación budista.
  • Los contenidos de química o física no pueden equiparase a los de plastilina. Asignatura que ya me hubiera gustado cursar si hubiera existido cuando era estudiante. Y de haberla cursado, ponte tú a hacer la Catedral de Burgos o saber la evolución de la percepción espacial de los alumnos y la implicación de las técnicas de modelado en la misma.
  • Por otra parte es curioso que esta reflexión provenga de un ingeniero a pesar de las competiciones de aviones de papel, estructuras con palos de helado o paracaídas para huevos.
  • Por muy importante que sea la Carrera de Magisterio también lo es respirar. Además aseguran que respirar no parece tener complejidad alguna. Por mí que interroguen a alguien que haya estudiado anatomía.
  • Educar es más simple que hacer el diseño de un puente. No lo sé, nunca he diseñado un puente. Mejor se lo preguntamos a Javier Manterola, catedrático galardonado con el “Award of merit” de la International Association of Bridge and Structural Engineering (Asociación Internacional de Puentes y Estructuras, IABSE), que cuando dejo la docencia dijo: “he notado que algo me falta”.
  • “Los tres cerditos” no sirve de tesis. Lo siento, no estoy de acuerdo. El ingeniero Fransiles Gallardo escribió “LOS TRES CERDITOS, LA INGENIERÍA Y LA SEGURIDAD EN CONSTRUCCIONES Y EDIFICACIONES”.
  • Los alumnos de magisterio sufren al enterarse de que en Magisterio no se estudia Magia. Es una pena, porque de todo se puede aprender; como bien saben los alumnos de la Facultad de Ingeniería de la Universidad Rafael Landívar tras leer “HARRY POTTER Y LOS LENGUAJES DE PROGRAMACIÓN” del profesor Leonel Vinicio Morales. Y si se quedan con ganas de más, pueden leer del creador del lenguaje de programación Python, Guido Van Rossum, “LA TEORÍA DE HARRY POTTER PARA EL DISEÑO DE LENGUAJES DE PROGRAMACIÓN”

Conclusión:

A lo mejor deberíamos dejar la polémica a un lado y atender a las palabras de Antonio Navarro, ingeniero de caminos y Premio Arquímedes a la mejor patente española en 2012:
«En España con las grandes obras pasa como con la Educación. Cada vez que llega un Gobierno, cambia el plan nacional. No tenemos malos profesores ni malos técnicos. Tenemos falta de ideas claras»

Un email que ara circula sobre la vida de les mestres d'infantil

Un dia com avui en un aula de 25 alumnes-as de 3 anys.

Entren en "semi fila" perquè es despisten, se solten, alguns es tornen cap a la porta perquè no volen entrar, ..., els acaricies, intentes calmar i tires d'ells fins a l'aula.

"Que guapos que són, petites persones aprenent a descobrir el món".

Li llev a la majoria les jaquetes perquè ells sols no són capaços, per als seus papàs, que solament tenen un a casa, és més ràpid llevar-se'l que ensenyar-li que ho faci solament, i damunt de la jaqueta duen embolicada una gran bufanda, capell i guants que cal guardar en les butxaques de cadascun amb cura no vagi a ser que es perdin i la mare t'ho recrimini durant tota la setmana. Perquè encara que en la reunió de principi de curs es diu bé clar que totes les peces de vestir han d'anar amb nom... "pa què?", ja s'encarregarà la "profe" de recordar de quin nen és cada cosa, total..., solament són 25 nens x 2 guants + 25 bufandes + 25 borsetes de l'esmorzar + 25 capells..., quan comences a associar "els de Piolín són els de Marta", "Hello Kity de María"...., arriba el canvi de temps i..., tornada a començar.

Borsetes amb el desdejuni pel sòl, uns asseguts en el seu lloc, uns altres corrent per l'aula. Es posa ordre aixecant la veu i donant palmellades. Les 9.20, per fi s'han assegut tots, moment de calma, fem assemblea, repeteixo més de 20 vegades que per a parlar cal aixecar la mà, cal respectar el torn, uns escolten, uns altres estan en el seu món i altres, després del gran bol de cereals de desdejuni que els han posat a casa senten la cridada de la selva.

A la meitat de l'assemblea 4 nens s'aixequen perquè volen fer "caca". Segons van acabant cal ajudar-los a netejar el culet, perquè no saben (Altra cosa que seria moltíssim més fàcil d'aprendre a casa però.. els seus atrafegats papàs no han tingut temps) i s'omplin roba, mans, bany i a altre company si s'acosta massa.

Per fi has aconseguit que escoltin "que guapos", com van aprenent,..., vam cantar cançons, conten les seves aventures, veiem un llibre sorprenent que ha portat Pablo de casa amb imatges precioses del tema que estem treballant...

Comencem el treball per racons, es viu un moment de calma, juguen, experimenten, aprenen, comparteixen,..., els mires i penses... "estan feliços, per menjar-se'ls"... i al moment "et penedeixes de no haver-te menjat a algun!", s'aixequen, li lleven el material a altre company, crit, agressió, plor,... nen a la cadira de pensar. Així 3 u darrere d'un altre, plor, ... net mocs, net mocs.

Per a recollir el material jo demano, jo torno a demanar, jo toco el xiulet, jo toco el tambor i dono palmellades i acabo CRIDANT: A RECOLLIR A ORDENAR CADA COSA EN EL SEU LLOC, alhora que vaig agafant coses del sòl i uns pocs m'imiten mentre uns altres miren estranyats, que han de pensar... "recollir?, si això a casa sempre ho fan els meus papàs, per quins ho vaig a fer en el "cole?"

Hora del lavabo, per grups es renten les mans i van al bany. Repartiment sabó, repartiment tovallons, repartiment paper higiènic, alguns són super autònoms, es nota que ho fan sovint, altres... Un empeny perquè anava el primer, un fica el didet en l'aixeta, aigualeix pertot arreu, pixa fora,...

Esmorzars: obri'm el suc, se m'ha vessat el suc, un iogurt obert en el sòl, galetes oreig calcigades, jo no vull pa, al meu això no m'agrada, a casa mai ho menjo, mamà ha dit que a veure si en el cole aprenc a menjar-lo, però no m'agrada, plor em vull anar amb la meva mamà, "seño" pela'm la pera que a la meva mamà no li ha donat temps ("total, ja ho farà la "profe" que solament té 24 nens més en l'aula") i net mocs.

Camina, fulanito ha vomitat... no hi ha conserge en el "cole" perquè era una despesa innecessària per a l'ajuntament, ... para què estan els mestres?...

Què faig?, deixo sols als 24 nens mentre vaig a per serradís i a canviar la roba i cridar als papàs del que està malalt... socors!!

Recollim i 15 minuts per a tornar a posar les jaquetes. Pati i mares i avis en la muralla vigilant que als seus fills no els passi gens, perquè els mestres para què estem?

Mocs, pipi, fulanito m'ha pegat, menganito no et pugis en l'arbre, periquito no mosseguis, les pedras no es xuclen, la sorra no es menja,net mocs, net mocs, net mocs ...

El petit Lluís s'acosta i et diu "*seño et puc dir una cosa?, Estàs molt guapa" "Pa menjar-se'l!"

Volta a classe, vam penjar jaquetes en els penjarobes, net cares amb tovalloletes, mans amb aigua i sabó, i volta a la tasca: no es pinta en la fulla del company, els papers a la paperera, net mocs...

Hora de la sortida: la família amuntegada en la porta perquè el seu fill-a surti el primer, em demanen explicacions de per quines un nen s'ha arrencat la costreta del front, un altre diu que s'ha raspat el dit amb el sòl, un altre que no s'ha pres el suc, altra mare preocupada perquè el nen ha begut poca aigua, i altra perquè el seu nen ha sortit de classe amb mocs, una bufanda que no apareix, un guant perdut des de la setmana passada, una ampolla d'aigua que no és seva, ... i el nom?, tenia posat el nom?...

I el dia que tens tutories amb les famílies, i a una li has de dir que des de l'equip d'orientació finalment se li deriva al seu fill al centre base, o; salut mental, no ho entén, explica'ls que el seu fill és retardat sense esmentar aquesta paraula...; altra família et conta que s'aquesta separant, i la teva en aquest moment ets la psicòloga dels pares dels teus nens, a altra família li expliques que començaran a intervenir serveis socials... I els dies de claustre, i els dies de consell escolar, i els de cicle, parlar amb el regidor, els pares perquè arreglin el pati, Algunes instal·lacions perquè el reglament de ordenament interior.... i bla bla bla


Arrib a casa , la boca seca perquè no em vaig acordar o millor dita no vaig tenir temps de beure aigua, i una veïna tafanera, que em diu: "andaaa ehhh ja fins a matí..., que poc treballeu els mestres..."

Clar, perquè la preparació de la classe i el material de l'endemà m'ho ha buscat i elaborat ella o el seu marit.

I quan sempre escoltes el mateix en relació al nostre treball, del bé que es viu, de les vacances, de la sort que tenim de poder estar criant als seus fills quan ells caminen despreocupats dels seus plançons, i ara si ens lleven 200 euros cada mes de la nostra nomina, i ens lleven el 30% de les pagues extres de desembre i juny bé merescut ens ho tenim per guanyar tant... quan el sou mig del mestre no supera els 1500 euros...

Aleshores penses:


I LES UNIVERSITATS ACCEPTEN MATRICULES DE NOUS ALUMNES, TAN XIMPLE ÉS LA GENT PER A NO ESTUDIAR TOTS MAGISTERI que GAIREBÉ "T'HO REGALEN", I ACONSEGUEIXES AQUEST TREBALL DELS TEUS SOMNIS, ON SENSE FER GENS ET PAGUEN I SEMPRE HI HA VACANCES???

Així amb 67 no, amb 80 podríem jubilar-nos i tan frescos.

Encara sort que sempre hi ha un "petit Lluís" que sembla que endevina el moment en el qual necessites escoltar unes paraules d'ànim.


(Rebut per e-mail i dedicat a les companyes d'infantil que he conegut al llarg de la meva vida laboral)

Un anunci rodat a "Corea"

Aquest anunci ha estat rodat al barri palmesà de "Corea" (camp redó) com si fos el Bronx americà... En aquest barri jo vaig fer d'educador de carrer i monitor de temps lliure. Sense comentaris...


Un poema de nadal molt actual

Us present un poema publicat al bloc "TIC, LLAPIS I PAPER" que m'ha agradat moltíssim. Està dedicat a les noves generacions i a l'ús que es fa de l'ordinador avui en dia. 
CARTA ALS REIS Escolteu, estimats Reis, no tindríeu pas mail? Potser al Face us puc trobar? D’agafar paper i llapis me’n voldria estalviar, perquè l’Orient és molt lluny i, si les cartes tarden tant com al poble en arribar, em fa por que per Nadal no les haureu rebut pas, i a la fi m’hauré quedat plantat amb un pam de nas! Ja ho sé que envieu als patges, poseu bústies pel carrer, i als grans centres comercials teniu clons que ho fan molt bé. Però ara hi ha l’Skype, tenim tots tarifa plana i, malgrat que estem en crisi, ens enviem SMS sempre que ens dóna la gana! No entenc que amb la vostra màgia estigueu tan antiquats. Ja ho sé que a la vostra terra hi ha conflictes a grapats, però per dur regals a dojo sempre us heu espavilat! Ja que sovint féu cabal de tots els nostres desitjos, us convido a tots plegats a la meva red social. Si m’accepteu com amic us publicaré l’evento per allà els vols de NADAL. Vet aquí que podreu saber tots els que pensen venir, i això us farà estalviar comprar regals perquè sí. I, donat que estem en crisi, en tindreu prou per la bici o potser pel meu patí. Això si no et duen carbó! M’escridassa fort la mare entrant a l’habitació. Els deures estan per fer i la sopa està glaçada. Tanca l’ordinador i vine d’una vegada! Núria Freixa

Aplicació pràctica de les competències bàsiques !!

Un deu pels mestres d'aquesta nina, que ha estat capaç de posar en pràctica tot un seguit de coneixements adquirits en l'escola i dur-lo a la pràctica quotidiana...

Per cert, esperem que no sàpiga com es fa servir un fax...



Carta d'una professora sobre una analfabeta voluntària

El síndrome Belén Esteban

Como profesora, las preguntas de los alumnos que más me cuesta responder convincentemente son sobre porqué hay que estudiar cosas que a ellos les parecen inútiles o absurdas, como la Historia o la Geografía.
Yo tengo claro qué me aportan a mí, pero de todas las razones que hay para estudiar estas cosas, yo les hago hincapié en lo necesarias que son estas disciplinas para comprender el mundo en el que viven: las coordenadas de espacio y tiempo, que al fin y al cabo son las que tratan la Geografía y la Historia, nos ayudan a conocer el sitio que ocupamos en el mundo y a comprender de dónde vienen todas nuestras realidades.
Que todo eso les puede parecer ajeno y absurdo, pero que muchas de las cosas que estudian tienen que ver con su vida real y que, quieran o no, les afectan.

Por ejemplo, ¿quieres saber por qué tienes a tu lado a un compañero que viene de Ecuador? ¿por qué habla el mismo idioma que tú? ¿quieres entender por qué un señor con el apellido Borbón, va a ser "Rey" ? ¿por qué lo que digan unos señores europeos en Bruselas va a repercutir - y mucho - en tu vida? Todo eso es geografía. Todo eso es Historia.

Algunos entienden qué quiero decir, otros no. Yo no llevo mal las preguntas, las protestas... son críos.
Es normal. Donde me desarman del todo y me dejan sin respuestas es cuando me dicen que todo eso les da igual. Que para qué quieren saber dónde está Marruecos, si no van a ir nunca. Para qué conocer el tipo de elecciones que hay en España, si ellos no tienen la intención de votar jamás. Que les resbala que haya una guerra en Irak, que media África se esté muriendo de hambre o que la Unión Europea diga "bla". Si ni siquiera les interesa eso, imaginaos lo complicado que me resulta hacer que se interesen por lo que hacían señores de hace cinco siglos, por muy apasionante que yo intente pintarlo.

Y, Lo que llevo peor con diferencia, es esa actitud de orgullo con el que exhiben su ignorancia y su cortedad de miras.
Esa actitud de "no sirve para nada, no me interesa. Eso que cuentas y a lo que dedicas tu vida es una mierda. Yo quiero jugar a la Play/ irme de compras al Centro Comercial y ya".
La tienen conmigo, que enseño Historia, pero también que los profes de lengua, de biología, de matemáticas.
El desprecio por los libros, por el Arte, por la Cultura, por las Ciencias... no es algo tan raro, y puede conmigo.

Últimamente esa actitud está más de moda que nunca.

Tenemos una perfecta encarnación en la dichosa Belén Esteban, que no sabe nada, no quiere saber nada y se jacta de ello.
La mala educación, la zafiedad y la ignorancia puestos en un pedestal día tras día. Todo el mundo la aplaude porque ella es "auténtica" (signifique lo que signifique eso).
Conozco a mucha gente a la que le gusta ver a la Esteban y es curioso, porque hay toda clase de personas entre su público.
Entre ellos, los que más me llaman la atención son dos tipos: la gente que tiene (o cree que tiene) más educación que ella y la ve como un divertimento, incluso algunos como un consuelo (yo soy mejor que ella), o los que son como ella, que han visto como la ignorancia y la mala educación también te pueden hacer triunfar en la vida y que hay que sentirse orgulloso de ello.
Eso me da miedo: que se extienda y que sirva de ejemplo a más bobos, que opinen que el no saber nada es estupendo. Que el presumir de ser zafio e inculto se convierta en políticamente correcto y sea bien visto.

Cuando veas el video, escucharás cosas como esta:
"Eh, que yo no quiero ayuda de nadie, que no necesito ayuda, leche" dice la Esteban en un momento de estos cuatro minutos de despropósitos. "Como yo no he pillado esa revolución -la industrial- tres narices me importa"- un argumento que podría haber empleado uno de mis peores alumnos.

En fin... lo grande es que estoy convencida de que la mayor parte del público (y muchos de los de las mesas) no tenían ni idea de que la chica estaba metiendo la zarpa hasta el fondo y más allá y reían y aplaudían porque lo decía el regidor.

Entendedme: yo no critico a la gente que no sabe. Yo no sé mucho de tantísimas cosas... tampoco creo que tenga que ser motivo de vergüenza el no haber estudiado, el no hablar correctamente o el tener lagunas de conocimiento.
Lo que me revienta es la actitud contraria, la exhibición con orgullo de la ignorancia y el menosprecio a cualquier cosa que huela a sapiencia. Me duele el desprecio a la educación, en todos sus sentidos. Me duele... y me da una pena que me muero.

NO DEJES DE VER EL VIDEO. Aunque sientas rechazo a hacerlo, porque es digno de "analizar" lo que "las cadenas", incluso las subvencionadas con dinero público, están haciendo por la educación, con la cultura.. Luego piden responsabilidades a la escuela, y piensan que lo arreglarán todo sacándose de la manga una nueva ley de educacion...

http://www.youtube.com/watch?v=fpgDqZBlszo

Dia del mestre: Perdó i gràcies !!!

Una simpàtica campanya de FAD, o al manco a jo m'ho ha semblat...

El 30 de septiembre La Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (Fad), promueve el Homenaje al Maestro, y una vez más, concienciada de la importancia de la educación en los más jóvenes, ha realizado una campaña conmemorativa con la finalidad de agradecer la labor de los docentes.

La peculiaridad de esta campaña de agradecimiento, realizada por la agencia DDB Madrid, está en la utilización de “motes” que durante tantos años hemos usado todos con nuestros profesores, donde realmente exagerábamos las virtudes y defectos de nuestros maestros.
Con el eslogan : “Y a los demás profesores y profesoras que me enseñaron algo en la vida… Perdón y Gracias” la FAD ha querido conmemorar a todos los maestros y agradecer su labor de enseñanza y prevención contra la drogadicción.

Queremos agradecer la labor que muchos profesionales de la enseñanza realizan con sus alumnos y a la FAD por apoyar y homenajear a todos los maestros es su trabajo del día a día.
Con este cartel se agradece su labor educativa y se pide perdón por la utilización de estos “motes”.

Manifiesto del maestro de Luys Santamarina
http://centros3.pntic.mec.es/cp.cisneros/Manifiesto%20del%20Maestro.htm


ANPE DEMANA A LA SOCIETAT, EN EL DIA MUNDIAL DEL DOCENT, UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA SEVA TASCA
05/10/2010

Amb motiu del 5 d'octubre, dia mundial dels docents, ANPE anima a tota la societat a reconèixer que el treball dels professors és imprescindible per millorar el futur.
El reconeixement del valor de la tasca docent és avui més necessari que mai, en un curs que s'inicia amb retallades en les plantilles del professorat i en els seus sous, i amb la disminució de la partida destinada a educació als pressupostos generals de l'Estat.
El nostre país no pot oblidar la importància de l'educació per superar la crisi econòmica i social. Des d'ANPE exigim als responsables polítics que situïn l'educació en la primera línia de les seves prioritats, i animem a tots els ciutadans a reconèixer la importància de la tasca docent. Per a això, ANPE ha engegat la campanya "Jo també sóc defensor del professor".
El nucli de la campanya és un vídeo, en el qual pares, alumnes, professors, periodistes i personalitats de tots els àmbits, com Fernando Savater, Jorge Valdano, Roberto Arce, Pilar Rubio, Javier Urra, Alejandra Vallejo-Nágera o "Llop" Carrasco, es converteixen també en defensors del professor.
La campanya va acompanyada d'un MANIFEST que es pot subscriure també en
http://www.yotambiensoydefensordelprofesor.es/
Crec que l'educació fonamenta la vida de cada persona i el desenvolupament de la societat.Crec que els qui ensenyen i eduquen a les generacions joves mereixen respecte i reconeixement.Crec que no es pot agredir, insultar ni menysprear als professors.Són persones a els qui tots hem d'alguna cosa per això recolzar-los ha de ser una tasca de tots.Crec que el treball dels professors millora el futur, JO TAMBÉ SÓC DEFENSOR DEL PROFESSOR.
Estan signat ja aquest manifest milers de persones, de totes les professions i àmbits socials, organitzacions de pares i mares d'alumnes com Concapa i Cofapa, i ahir mateix va ser subscrit pel líder de l'oposició Mariano Rajoy, al que agraïm el seu gest, que valorem com un compromís que contreu amb el professorat.
Des d'ANPE esperem de tots els líders polítics, de la comunitat educativa i del conjunt de la societat, suport a una campanya que estan recolzant ja milers de ciutadans i l'únic objectiu dels quals és reconèixer el treball que duen a terme els mestres i professors.
El 5 d'octubre, Dia Mundial del Docent pot ser un bon moment per afirmar la importància de l'educació i dels seus professionals.

Titelles !!!!!

Sembla mentida que encara als nostres alumnes, tan avesats a televisió, jocs electrònics, vídeos, etc. els hi puguin cridar l'atenció les titelles. Però curiosament així és... Encara els agraden !!

Aquí teniu una adaptació mallorquina de l'obra de sempre: "Na Caputxeta Vermella". El públic és d'educació Infantil, a ells anava dirigida aquesta representació. El so no és massa bo, però... Es fa el que se pot !!! Ho hem posat en tres plataformes digitals diferents per si teniu problemes per reproduir-ho. Sigau indulgents perquè hi ha molta il·lusió posada !!!

Esperam que us agradi !!!







Caputxeta Vermella from librerum on Vimeo.


Caputxeta vermella


DESCÀRREGA DOCUMENT GRATIS CLICAU AQUÍ

Interessant aplicació de les fraccions, i del sentit comú...

Un àrab tenia tres fills i 17 camells. Quan es va sentir morir va fer testament així:

La meitat del ramat pel fill major. 1/3 part pel fill segon. I finalment, 1/9, pel fill petit.

Era aritmèticament impossible fer partions, així que anaren veure al F'Que (mestre corànic) del poblet. Aquest va agafar el seu camell i el va ficar dins el corral amb els altres 17. Ja eren 18.

- Ara repartiré segons volia el vostre pare. La meitat pel major:

I li va entregar 9 meharis (dromedaris).(18:2)

- Ara, 1/3 pel segon:

I n'hi va donar 6.(18:3)

- I ara 1/9 part pel menut.(18:9)

I li va entregar al petit 2 camells.

9+6+2 = 17

Llavors, com que dins el corral encara hi havia el seu, va tornar cap a ca seva qualcant damunt el gep.

I la darrere voluntat del pare s'havia complit!

Txete dèisilxc

Sgeun etsduios raleziaods por una Uivenrsdiad Ignlsea,no ipmotra el odren en el que las ltears etsen ecsritas,la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esetn ecsritas en la psiocion cocrreta.

El retso peuden etsar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams, pquore no lemeos cada ltera en si msima snio cdaa paalbra en un contxetso. Presnoamelnte, esto me preace icrneilbe!

La sortida escolar...


" A las cuatro de la tarde, la chiquillería de la escuela pública de la plazuela del Limón salió atropelladamente de clase, con algazara de mil demonios. Ningún himno a la libertad, entre los muchos que se han compuesto en las diferentes naciones, es tan hermoso como el que entonan los oprimidos de la enseñanza elemental al soltar el grillete de la disciplina escolar y echarse a la calle piando y saltando".

"Miau", de Benito Pérez Galdós.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...