Es racó des PT

En aquest bloc o "bitàcola" trobaràs recursos, recomanacions, articles, materials descarregables, enllaços, idees, propostes, notícies, relacionades amb la feina de pedagogia terapèutica. És a dir, tot allò que t'hauria agradat que et contessin quan vares començar a fer feina de PT. També hi ha materials aprofitables per a tutors i educadors en general, d'atenció a la diversitat i d'educació especial.

Un email que ara circula sobre la vida de les mestres d'infantil

Un dia com avui en un aula de 25 alumnes-as de 3 anys.

Entren en "semi fila" perquè es despisten, se solten, alguns es tornen cap a la porta perquè no volen entrar, ..., els acaricies, intentes calmar i tires d'ells fins a l'aula.

"Que guapos que són, petites persones aprenent a descobrir el món".

Li llev a la majoria les jaquetes perquè ells sols no són capaços, per als seus papàs, que solament tenen un a casa, és més ràpid llevar-se'l que ensenyar-li que ho faci solament, i damunt de la jaqueta duen embolicada una gran bufanda, capell i guants que cal guardar en les butxaques de cadascun amb cura no vagi a ser que es perdin i la mare t'ho recrimini durant tota la setmana. Perquè encara que en la reunió de principi de curs es diu bé clar que totes les peces de vestir han d'anar amb nom... "pa què?", ja s'encarregarà la "profe" de recordar de quin nen és cada cosa, total..., solament són 25 nens x 2 guants + 25 bufandes + 25 borsetes de l'esmorzar + 25 capells..., quan comences a associar "els de Piolín són els de Marta", "Hello Kity de María"...., arriba el canvi de temps i..., tornada a començar.

Borsetes amb el desdejuni pel sòl, uns asseguts en el seu lloc, uns altres corrent per l'aula. Es posa ordre aixecant la veu i donant palmellades. Les 9.20, per fi s'han assegut tots, moment de calma, fem assemblea, repeteixo més de 20 vegades que per a parlar cal aixecar la mà, cal respectar el torn, uns escolten, uns altres estan en el seu món i altres, després del gran bol de cereals de desdejuni que els han posat a casa senten la cridada de la selva.

A la meitat de l'assemblea 4 nens s'aixequen perquè volen fer "caca". Segons van acabant cal ajudar-los a netejar el culet, perquè no saben (Altra cosa que seria moltíssim més fàcil d'aprendre a casa però.. els seus atrafegats papàs no han tingut temps) i s'omplin roba, mans, bany i a altre company si s'acosta massa.

Per fi has aconseguit que escoltin "que guapos", com van aprenent,..., vam cantar cançons, conten les seves aventures, veiem un llibre sorprenent que ha portat Pablo de casa amb imatges precioses del tema que estem treballant...

Comencem el treball per racons, es viu un moment de calma, juguen, experimenten, aprenen, comparteixen,..., els mires i penses... "estan feliços, per menjar-se'ls"... i al moment "et penedeixes de no haver-te menjat a algun!", s'aixequen, li lleven el material a altre company, crit, agressió, plor,... nen a la cadira de pensar. Així 3 u darrere d'un altre, plor, ... net mocs, net mocs.

Per a recollir el material jo demano, jo torno a demanar, jo toco el xiulet, jo toco el tambor i dono palmellades i acabo CRIDANT: A RECOLLIR A ORDENAR CADA COSA EN EL SEU LLOC, alhora que vaig agafant coses del sòl i uns pocs m'imiten mentre uns altres miren estranyats, que han de pensar... "recollir?, si això a casa sempre ho fan els meus papàs, per quins ho vaig a fer en el "cole?"

Hora del lavabo, per grups es renten les mans i van al bany. Repartiment sabó, repartiment tovallons, repartiment paper higiènic, alguns són super autònoms, es nota que ho fan sovint, altres... Un empeny perquè anava el primer, un fica el didet en l'aixeta, aigualeix pertot arreu, pixa fora,...

Esmorzars: obri'm el suc, se m'ha vessat el suc, un iogurt obert en el sòl, galetes oreig calcigades, jo no vull pa, al meu això no m'agrada, a casa mai ho menjo, mamà ha dit que a veure si en el cole aprenc a menjar-lo, però no m'agrada, plor em vull anar amb la meva mamà, "seño" pela'm la pera que a la meva mamà no li ha donat temps ("total, ja ho farà la "profe" que solament té 24 nens més en l'aula") i net mocs.

Camina, fulanito ha vomitat... no hi ha conserge en el "cole" perquè era una despesa innecessària per a l'ajuntament, ... para què estan els mestres?...

Què faig?, deixo sols als 24 nens mentre vaig a per serradís i a canviar la roba i cridar als papàs del que està malalt... socors!!

Recollim i 15 minuts per a tornar a posar les jaquetes. Pati i mares i avis en la muralla vigilant que als seus fills no els passi gens, perquè els mestres para què estem?

Mocs, pipi, fulanito m'ha pegat, menganito no et pugis en l'arbre, periquito no mosseguis, les pedras no es xuclen, la sorra no es menja,net mocs, net mocs, net mocs ...

El petit Lluís s'acosta i et diu "*seño et puc dir una cosa?, Estàs molt guapa" "Pa menjar-se'l!"

Volta a classe, vam penjar jaquetes en els penjarobes, net cares amb tovalloletes, mans amb aigua i sabó, i volta a la tasca: no es pinta en la fulla del company, els papers a la paperera, net mocs...

Hora de la sortida: la família amuntegada en la porta perquè el seu fill-a surti el primer, em demanen explicacions de per quines un nen s'ha arrencat la costreta del front, un altre diu que s'ha raspat el dit amb el sòl, un altre que no s'ha pres el suc, altra mare preocupada perquè el nen ha begut poca aigua, i altra perquè el seu nen ha sortit de classe amb mocs, una bufanda que no apareix, un guant perdut des de la setmana passada, una ampolla d'aigua que no és seva, ... i el nom?, tenia posat el nom?...

I el dia que tens tutories amb les famílies, i a una li has de dir que des de l'equip d'orientació finalment se li deriva al seu fill al centre base, o; salut mental, no ho entén, explica'ls que el seu fill és retardat sense esmentar aquesta paraula...; altra família et conta que s'aquesta separant, i la teva en aquest moment ets la psicòloga dels pares dels teus nens, a altra família li expliques que començaran a intervenir serveis socials... I els dies de claustre, i els dies de consell escolar, i els de cicle, parlar amb el regidor, els pares perquè arreglin el pati, Algunes instal·lacions perquè el reglament de ordenament interior.... i bla bla bla


Arrib a casa , la boca seca perquè no em vaig acordar o millor dita no vaig tenir temps de beure aigua, i una veïna tafanera, que em diu: "andaaa ehhh ja fins a matí..., que poc treballeu els mestres..."

Clar, perquè la preparació de la classe i el material de l'endemà m'ho ha buscat i elaborat ella o el seu marit.

I quan sempre escoltes el mateix en relació al nostre treball, del bé que es viu, de les vacances, de la sort que tenim de poder estar criant als seus fills quan ells caminen despreocupats dels seus plançons, i ara si ens lleven 200 euros cada mes de la nostra nomina, i ens lleven el 30% de les pagues extres de desembre i juny bé merescut ens ho tenim per guanyar tant... quan el sou mig del mestre no supera els 1500 euros...

Aleshores penses:


I LES UNIVERSITATS ACCEPTEN MATRICULES DE NOUS ALUMNES, TAN XIMPLE ÉS LA GENT PER A NO ESTUDIAR TOTS MAGISTERI que GAIREBÉ "T'HO REGALEN", I ACONSEGUEIXES AQUEST TREBALL DELS TEUS SOMNIS, ON SENSE FER GENS ET PAGUEN I SEMPRE HI HA VACANCES???

Així amb 67 no, amb 80 podríem jubilar-nos i tan frescos.

Encara sort que sempre hi ha un "petit Lluís" que sembla que endevina el moment en el qual necessites escoltar unes paraules d'ànim.


(Rebut per e-mail i dedicat a les companyes d'infantil que he conegut al llarg de la meva vida laboral)

5 comentaris:

Estrella ha dit...

M'encanta! Ja havia llegit aquest mail en castellà fa temps. Ara està millorat i actualitzat. Sempre me sentiré molt identificada amb ell... no sé per què serà... ;)

Anònim ha dit...

Es tot ser, mi veig del tot reflexada
meny mal d'aquell que et diu t'etimo molt o que gbapa et.
Genial el mail

Anònim ha dit...

El pa de cada dia!
De tan en tan algun d'aquests que decideixen tantes coses a ensenyament ( les ràtios, el no arrglar els WC, disposar d'unes aules com cal, les Teis promeses que no veurem mai ... ) hauria de passar alguns dies a l'aula i nosaltres arrapapades a la seva butaca del seu ampli, tranquil i asoleiat despatx.

sonia ha dit...

És un discurs tan genial com veritable. Jo sóc de Primària, i he après a tenir paciència i calma, i repetir, i ajudar-los i fer un per un els controls de deures, d'agenda.....però un dia em van fer una substitució a INFANTIL (P3) i aula d acollida, a més, totes les cultures excepte la catalana!!!!!!!!!No m entenien!!!!!quin horror!!!!!!!només va ser una matí pero se'm va fer tan llarg com un curs escolar. A més la TEI, on era? malalta, buscant la sustituta de la sustituta... que no va arribar mai!!!!!!!Només es pot dir que avui dia els mestres hem de tenir: PIT I COLLONS, per aguantar nens i sobretot els pares/mares dels nenes!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

real, tant real com que qui ho hauria de llegir segur que no ho fa!
que no decaiguin els ànims ;)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...