Un llibre de joguines artesanals que m'ha encantat

És vera que ja fa deu anys que està editat... Però m'havia passat desapercebut, i sincerament m'ha encantat. Surten esquemes de com fer joguines populars amb els nins, en diferents graus de dificultat. Per cert, malhauradament l'autor ha mort recentment.

Aquí podeu fer una ullada al contingut (no està sencer):

I si el voleu comprar a Edicions UIB, per cert, són molt eficaços en el servei de venda, ho tenen.

Edicions UIB

La crítica que li varen fer quan va sortir publicat:

"RECULL DE JUGUETES ATESANALS DE LES ILLES BALEARS", DE JOAN SANS

Presentació del llibre a la Casa de Cultura de Sa Nostra de Ciutat, 19 d'abril de 2000

JOAN SANS I MERCADER,

Un mestre d’escola que ensenya a jugar i a fer juguetes
Un mestre d'escola vocacional i apassionat
Un mestre d'escola que estima la feina a fer dins l'aula i amb els infants
Un mestre d'escola que deixa empremta per allà on passa

JOAN SANS I MERCADER acaba de publicar un llibre. Es tracta d'un volum que duu per títol "Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears". És el número 3 de la col·lecció UIB, dirigida per Jordi Vallespir, que ha estat editat pel Servei de Publicacions de la Universitat de les Illes Balears. Rep també el suport de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, de la Conselleria de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, i de sa Nostra "Caixa de Balears". S'inicia amb unes paraules d'en Miquel Rayó.

Un intent de traure a la llum totes aquelles juguetes artesanals que utilitzaven els nostres avantpassats i que són part important de la nostra cultura, aspecte força desconegut de la cultura popular dels nostres avantpassats.

Una explicació dels noms de cada jugueta, la seva localització, el material i la forma de confeccionar-la, les maneres de jugar-hi, la seva història, el moment d'emprar-la, els elements populars i màgics que l'enrevolten

Un recull-investigació de juguetes artesanals que es va iniciar al Col·legi Públic Antoni Monjo, de Maria de la Salut, i que s'ha anat completant al llarg d'aquests darrers vint anys, fins a arreplegar-se-n'hi més de quatre-centes.

Un compendi de nombroses exposicions de juguetes fetes a la Caixa, de Palma, a Madrid, a la seu de l'ONU per a la UNESCO (1979: l’any internacional del nin), al claustre de Sant Antoniet de Ciutat, al Col·legi Públic de Son Ferriol...

Un esforç d'imaginació i creativitat a l'hora de confeccionar les juguetes tradicionals amb els materials que es tenen a l'abast: canyes, fulles, branques, pedres, insectes, vegetals, llaunes, papers, tapadores, monedes, botons, agulles..., cosa que els dóna un caire molt original i espectacular.

Una gran quantitat i una gran diversitat de jocs i de juguetes que s'hi descriuen amb precisió i detall, tot molt ben acompanyat de bons dibuixos i belles fotografies.

Un índex de juguetes molt extens: baldufes i trompitxols, bolles i mèrvels, cèrcols i xancles, construccions i mobles, corda, el cos humà, elements per a jocs creatius, entreteniments, escopetes i armes, fer anar a l'aire i amb l'aire, gàbies, caça i entreteniment amb animals, instruments musicals, invents moderns, mitjans de transport, elements sonors i rítmics, ornaments personals i generals, paper plegat i retallat, patinadores, pepes, titelles i figures humanes i d'animals, pilotes (de roba cosida, de calça, d'espuma, de bufeta de xot, de goma d'arbres...), pipes, relacions amb festes i celebracions, tiradors, elements de llançar a l'aire o a terra, vaixells i barques.

Com s’hi afirma, aquest llibre esdevé una descoberta (per a la gent més jove), una recordança (per a la gent més gran), una sorpresa (pel gran nombre i moltes castes), un enyor (per la infantesa ja llunyana), un plaer (per a la vista i les mans).

JOAN SANS I MERCADER neix a Alaior l'any 1947. Inicia els seus estudis al Seminari de Ciutadella. Marxa a Burgos a estudiar-hi teologia. Fa magisteri, per lliure, mentre treballa en feines diverses per sobreviure. Home de moltes iniciatives i curolles, comença a fer de mestre d'escola, primerament a l'Escola de Pràctiques de Magisteri, després a la Part Forana de Mallorca, al Col·legi Públic "Antoni Monjo"de Maria de la Salut (1975-78), a barriades perifèriques de Ciutat, al Secar de la Real, a Santa Tereseta de Son Armadams, al Col·legi Públic de Son Ferriol (1983).

Participa molt activament en la realització de les primeres Escoles d'Estiu que es fan a Mallorca. Contribueix a una renovació efectiva dels mètodes pedagògics, sempre treballant en equip i posant de relleu la importància del conjunt per damunt del personal. Fent, sobretot, que el protagonista primer sempre sia l'infant: es tracti d'infants de la pagesia o de ciutat, del món rural o de l'urbà; de nines o de nins; d’infants gitanos o paios; d’infants mallorquins o forasters.

Aficat dins l'Escoltisme i altres trullets, esdevé una persona molt compromesa amb el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Com també amb els Grups d'Esplai de Mallorca. I la gent jove, en general.

Manté uns forts lligams amb moltes d’altres persones que, d'una forma o una altra, romanen molt relacionades amb Mallorca: Josep Mª Llompart i Encarna Viñas, Mª Antònia Pujol (professora mallorquina de la Universitat de Barcelona), Marta Mata, Pere Pavia, Eladi Homs (de l’Escoltisme), Tomeu Rotger (de sa Calatrava), en Miquel Rayó (l’escriptor de contes), na Rosa Amengual (la seva dona) i tantes d’altres persones il·lusionades a fer de Mallorca i del conjunt de les illes Balears i Pitiüses uns pobles cada cop més cultes.

Moltes gràcies, Joan, per la teva valuosa aportació com a mestre d’escola. Un mestre d’escola que sap ensenyar a jugar i a fer juguetes; un mestre d’escola que estima la feina de mestre d’escola, tant a l’aula com amb els infants; un mestre d’escola que deixa bona empremta per allà on passa; un mestre d’escola vocacional i apassionat.

Moltes gràcies, Joan.