Fa uns anys que escoltem això de "mestres 2.0", "plataformes 2.0", "escoles 2.0"... Però què vol dir això en l'àmbit de l'educació?
Jo m'ho planteig com la oportunitat que ens donen les noves tecnologies de poder fer entre tots, plataformes a on, amb les nostres aportacions, crear espais per compartir recursos, idees, materials, etc. que desprès podem fer servir a l'aula.
És clar que si desprès no feim servir, no estem disposat a fer servir, no tenim voluntat de fer servir aquestes tecnologies a l'aula de res serveix fer i crear mitjans i plataformes col·lectives. Si no som capaços de fer servir una pissarra digital, programes educatius on line, blocs, eines auxiliars informàtiques, amb el nostres alumnes de res serveix tot l'esforç, totes les iniciatives, i tota la il·lusió que posen molts de mestres, professors i professores i institucions educatives.
Encara et trobes professionals de l'ensenyança que et diuen "jo amb això dels ordinadors no crec"... Com si fos una religió... O "amb els ordinadors no s'aprèn només juguen" Qui ho dubta això? Ningú ha dit que amb un ordinador i un nin ja estigui tot el procés d'ensenyança aprenentatge fet !! O amb haver posat els micro ordinadors a una armariet en classe, acumulant pols...
Aquest curs he tingut l'oportunitat de veure i participar en una escola "2.0", el CP Na Caragol d'Artà i ha quedat demostrat que amb voluntat, molta feina i coordinació, incloure les tic com una eina més de suport dins de la dinàmica de classe és perfetament possible.
Vivim a un món, ens agradi o no, cada vegada més "2.0", els nostres alumnes fan servir aquestes eines de forma habitual, saben més que nosaltres !! I dins del nostre col·lectiu encara hi ha gent que pensa que això de les TIC és una moda passatgera...
Aquí us deix un article d'un professor universitari i un resum de el que suposa el famós "2.0" des de el punt de vista tecnològic per si pot servir a qualcú a apropar-se o entendre que pretén aquest nou plantejament. Son paràgrafs d'un article online de Christian Van Der Henst S. que m'han cridat l'atenció:
Què és la Web 2.0?
La Web 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l'usuari final. El Web 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia.
La Web 2.0 és la transició que s'ha donat d'aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través del web enfocades a l'usuari final. Es tracta d'aplicacions que generin col·laboració i de serveis que reemplacin les aplicacions "planes" d'escriptori.
És una etapa que ha definit nous projectes en Internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per a l'usuari final. Molts asseguren que hem reinventat el que era l'Internet (...), però la realitat és que l'evolució natural del mitjà realment ha proposat coses més interessants com ho vam analitzar diàriament en les notes d'Actualitat.
I és que quan el web va iniciar, ens trobàvem en un entorn estàtic, amb pàgines en HTML que sofrien poques actualitzacions i no tenien interacció amb l'usuari.
Constantment estaven sorgint noves aplicacions i llocs amb sorprenents funcionalitats. I així es va donar la pauta per a la Web 2.0 :
La web és la plataforma
La informació és el que mou a l'Internet
Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.
La innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenvolupadors independents.
La Web 2.0 amb exemples
Entendre l'evolució que ha arribat amb la Web 2.0 pot realitzar-se amb exemples, amb projectes. Podem comparar serveis web que marquen clarament l'evolució cap al Web 2.0 amb una nova forma de fer les coses: vikipèdia, blocs, fòrums, plataformes per compartir fotografies, etc...
Jo m'ho planteig com la oportunitat que ens donen les noves tecnologies de poder fer entre tots, plataformes a on, amb les nostres aportacions, crear espais per compartir recursos, idees, materials, etc. que desprès podem fer servir a l'aula.
És clar que si desprès no feim servir, no estem disposat a fer servir, no tenim voluntat de fer servir aquestes tecnologies a l'aula de res serveix fer i crear mitjans i plataformes col·lectives. Si no som capaços de fer servir una pissarra digital, programes educatius on line, blocs, eines auxiliars informàtiques, amb el nostres alumnes de res serveix tot l'esforç, totes les iniciatives, i tota la il·lusió que posen molts de mestres, professors i professores i institucions educatives.
Encara et trobes professionals de l'ensenyança que et diuen "jo amb això dels ordinadors no crec"... Com si fos una religió... O "amb els ordinadors no s'aprèn només juguen" Qui ho dubta això? Ningú ha dit que amb un ordinador i un nin ja estigui tot el procés d'ensenyança aprenentatge fet !! O amb haver posat els micro ordinadors a una armariet en classe, acumulant pols...
Aquest curs he tingut l'oportunitat de veure i participar en una escola "2.0", el CP Na Caragol d'Artà i ha quedat demostrat que amb voluntat, molta feina i coordinació, incloure les tic com una eina més de suport dins de la dinàmica de classe és perfetament possible.
Vivim a un món, ens agradi o no, cada vegada més "2.0", els nostres alumnes fan servir aquestes eines de forma habitual, saben més que nosaltres !! I dins del nostre col·lectiu encara hi ha gent que pensa que això de les TIC és una moda passatgera...
Aquí us deix un article d'un professor universitari i un resum de el que suposa el famós "2.0" des de el punt de vista tecnològic per si pot servir a qualcú a apropar-se o entendre que pretén aquest nou plantejament. Son paràgrafs d'un article online de Christian Van Der Henst S. que m'han cridat l'atenció:
Què és la Web 2.0?
La Web 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l'usuari final. El Web 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia.
La Web 2.0 és la transició que s'ha donat d'aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través del web enfocades a l'usuari final. Es tracta d'aplicacions que generin col·laboració i de serveis que reemplacin les aplicacions "planes" d'escriptori.
És una etapa que ha definit nous projectes en Internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per a l'usuari final. Molts asseguren que hem reinventat el que era l'Internet (...), però la realitat és que l'evolució natural del mitjà realment ha proposat coses més interessants com ho vam analitzar diàriament en les notes d'Actualitat.
I és que quan el web va iniciar, ens trobàvem en un entorn estàtic, amb pàgines en HTML que sofrien poques actualitzacions i no tenien interacció amb l'usuari.
Constantment estaven sorgint noves aplicacions i llocs amb sorprenents funcionalitats. I així es va donar la pauta per a la Web 2.0 :
La web és la plataforma
La informació és el que mou a l'Internet
Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.
La innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenvolupadors independents.
La Web 2.0 amb exemples
Entendre l'evolució que ha arribat amb la Web 2.0 pot realitzar-se amb exemples, amb projectes. Podem comparar serveis web que marquen clarament l'evolució cap al Web 2.0 amb una nova forma de fer les coses: vikipèdia, blocs, fòrums, plataformes per compartir fotografies, etc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada