Cola? Ferrament? Ferramenta?

L'altre dia ens va sortir aquest dubte sobre quina es la forma correcta per definir l'adhesiu escolar. Ens varem posar en contacte amb Abel Carretero del bloc l'espai del català i amablement ens va respondre això:

La traducció més catalana pròpiament dita (i la que és millor, en teoria) és "goma d'enganxar". Però si busques al DIEC2 la paraula cola et diu "substància adhesiva emprada per a encolar". D'això deduïm, doncs, que "cola" també podria usar-se amb aquest significat i no seria incorrecte. Les altres dues paraules que m'esmentes existeixen, però no tenen aquest significat.

El DCVB ens assenyala els següents significats:

COLA f. Gelatina que s'extreu principalment dels esturions i altres peixos i serveix per a aferrar; cast. cola. Cola de peix, val lliura una lliura, Tar. preus 110.
Fon.: kólə (or., bal.); kóla (occ., val.).
Etim.: del castellà cola, mat. sign.

FERRAMENTA f. || 1. Conjunt de peces de ferro que formen part d'un objecte, d'un edifici, d'una obra qualsevol (or., occ., bal.); cast. herraje. «Jo vaig fer tota la ferramenta d'aquesta casa». «La finestra té bona ferramenta». Ferramenta del timó: conjunt dels agullots i femelles del timó d'una barca. Tendrà condrets sis molins... de fferre e de tota fferramenta, de lantesat e tota altra fferramenta als dits sis molins necessària,doc. a. 1309 (RLR, viii, 57). Guarnir la dita campana de sa truja ab ses baldes, corrons, anelles e tota sa ferramenta, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.). Els vehícols de carreteig... ab mandrós terratrémol de ferramenta, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 242). || 2. Conjunt d'instruments de ferro, i en general d'instruments de treball de menestral; cast. herramientas. En aquest sentit col·lectiu, ferramenta és arcaic, fora de certs oficis, com el de calafat, en què encara s'usa ferramenta significant ‘conjunt de les eines’. L'escriuà pot deu comprar ferramenta, vianda e sàgoles, Cost. Tort. IX,xxvii, 10. Una cistela ab molta ferramenta, doc. segle XIV (Catalana, ii, 165). Una caxeta sotil apta a tenir ferramenta, en què havia una destraleta sense mànech e altres ferratges, doc. a. 1437 (BABL, xi, 157). Los turchs que veren que massa los strenyien, desempararen la ferramenta [les armes] e posaren-se en fuyta, Tirant, c. 271. Una senalla ab molta ferramenta, Inv. Pellisso, a. 1486. || 3. Eina, instrument de treball d'un menestral o agricultor (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val., Al., Mall.); cast. herramienta. Pagam an Ali den Portavi per lossear les ferramentes dels maestres, doc. a. 1309 (Boll. Lul. viii, 262). Ses ferramentes que es nostros menestrals mos forjan són molt xereques, Ignor. 44. A certs llocs, com Val. i Cullera, es distingeix entra ferramenta, que és instrument de menestral, i aïna, que és d'agricultor; però generalment aquesta distinció no existeix. || 4. Conjunt de les dents d'una persona o animal (Empordà, Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Al., Eiv.); cast. dentadura, dentado. «Encara tinc tota la ferramenta». «Té bona ferramenta per a moldre pedres rieres» (Tortosa). Tallar ferramenta: treure les primeres dents un infant (Eiv.). Li haguessis ficat es dits a sa boca... Tenia una ferramenta de salvatgina que me'ls hauria ben capolats,Ruyra Pinya, i, 54.
Fon.: fərəméntə (or., bal.); feraméntɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); feraménta(Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
Etim.: del llatí ferramĕnta, ‘peces o instruments de ferro’.

1. FERRAMENT m.
Eina, instrument de treball, sobretot el que és de ferro o conté ferro (Ribera d'Ebre, Xàtiva, Dénia, Alcoi); cast. herramienta. Mestre d'aixa deu hauer los ferraments del altre mestre d'aixa ab què clauarà, Consolat, c. 323. Que negú hom no gaus taylar ni ramar ab negú ferrament, doc. a. 1306 (RLR, vii, 51). Moltes d'altres maneres de ferramens molt bé afilans e trancans, Gaudal Visió.
|| 3. fig. a) Ferrament de dos talls: persona molt llesta, de gran vivesa (Benidorm).—b) Roín ferrament: persona dolenta i de conducta sospitosa (Val.).
Fon.: feramén (Gandesa); feramént (val.).
Sinòn.: aïna, eina, ferramenta.
Etim.: del llatí ferramĕntum, mat. sign.