La diversió de la diversitat
http://interactius.ara.cat/testdialectal/
No sabem si ho fa la calor o la fresqueta de les terrassetes,
però l'estiu sempre convida a jugar més amb la llengua. Potser
senzillament és que la nostra s'hi presta més que les altres. O això és
el que ens pensem –l'any passat el 'New York Times'
va fer una cosa semblant amb l'anglès americà amb un èxit aclaparador–.
Sigui com vulgui, enguany ens ha vingut de gust jugar amb els lectors a
endevinar d'on sou a partir de com parleu.
Per fer-ho, ha sigut vital l'ajuda del 'Petit atles lingüístic del domini català', un dels resultats de la tasca ingent del nostre incansable dialectòleg Joan Veny. Ell mateix va ser un dels enquestadors del projecte que van iniciar als anys 50 Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón, amb el qual es van recollir milers de dades: es van fer 2.453 preguntes a informants de 190 poblacions de tot el domini lingüístic. Des de la Secció Filològica de l'IEC, sota la direcció del mateix Veny i de Lídia Pons, encara avui es treballa per processar i divulgar totes aquestes dades (de moment, han vist la llum quatre dels nou volums previstos del 'Petit...'). Aquest joc vol ser una manera de contribuir-hi, per bé que –i no passa res per reconèixer-ho– lluny de la perfecció i el rigor científic d'aquesta obra de referència.
Parlant clar, encertar-la de ple és difícil, ja ho sabem. En llengua, i especialment en dialectologia, res és inamovible. D'una banda, els mitjans de massa i les noves tecnologies fan avançar l'estàndard en detriment dels parlars locals i, de l'altra, les barreges de població potencien un mestissatge que difumina les fronteres dialectals. Ara bé, si passeu una bona estona i, de passada, us ajudem a enriquir les vostres tertúlies estiuenques, ja ens podem donar per satisfets.
Per fer-ho, ha sigut vital l'ajuda del 'Petit atles lingüístic del domini català', un dels resultats de la tasca ingent del nostre incansable dialectòleg Joan Veny. Ell mateix va ser un dels enquestadors del projecte que van iniciar als anys 50 Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón, amb el qual es van recollir milers de dades: es van fer 2.453 preguntes a informants de 190 poblacions de tot el domini lingüístic. Des de la Secció Filològica de l'IEC, sota la direcció del mateix Veny i de Lídia Pons, encara avui es treballa per processar i divulgar totes aquestes dades (de moment, han vist la llum quatre dels nou volums previstos del 'Petit...'). Aquest joc vol ser una manera de contribuir-hi, per bé que –i no passa res per reconèixer-ho– lluny de la perfecció i el rigor científic d'aquesta obra de referència.
Parlant clar, encertar-la de ple és difícil, ja ho sabem. En llengua, i especialment en dialectologia, res és inamovible. D'una banda, els mitjans de massa i les noves tecnologies fan avançar l'estàndard en detriment dels parlars locals i, de l'altra, les barreges de població potencien un mestissatge que difumina les fronteres dialectals. Ara bé, si passeu una bona estona i, de passada, us ajudem a enriquir les vostres tertúlies estiuenques, ja ens podem donar per satisfets.
Maria Rodríguez Mariné
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada