HI HAURÀ ALGUNA VEGADA UN PACTE D'ESTAT PER L'EDUCACIÓ?
La idea d'un Pacte d'Estat per l'Educació és un dels “mantras” més recurrents. Tothom, qualsevol que sigui la seva vinculació amb el món educatiu, proclama la necessitat d'un pacte.
Assistim aquests dies a un escenari ple d'incerteses en l'intent de
configurar un Govern, dificultat tant per la difícil aritmètica
parlamentària com per la falta de voluntat política. Són temps de pactes
i, entre ells, apareix el Pacte per l'Educació en l'aparador de les
propostes dels principals actors polítics. I no només de la nostra
classe política, també les institucions rellevants de la vida pública,
com les Reals Acadèmies, agents socials i nombroses organitzacions de la
societat civil clamen per aquesta necessitat.
El Pacte d'Estat per l'Educació ha de partir, precisament, del reconeixement d'aquesta necessitat. Perquè sigui veritablement efectiu, el diàleg que ho sustenti haurà d'emprar la visió de futur, l'interès real per millorar la qualitat de l'ensenyament, i el valor per modificar el que no funciona actualment, que és molt. Perquè en ANPE hem criticat la LOMCE, perquè va néixer sense consens i marcada per les retallades, però tampoc és la solució la volta a la LOE, que recull tots els postulats del model LOGSE, ja superats i que no serveix per donar resposta a les necessitats d'un sistema educatiu modern.
Succeeix que les propostes que anam coneixent dels principals partits polítics s'allunyen d'aquesta visió. Les contingudes en l'Acord PSOE-Ciutadans volten sobre la paralització de la LOMCE, mitjançant la derogació del calendari d'aplicació i el compromís d'il•luminar en sis mesos una nova Llei educativa. Dos errors en aquesta apreciació, el calendari de la LOMCE va inserit en la pròpia Llei i no pot derogar-se aïlladament, a diferència dels quals va succeir en la LOCE que tenia un decret de calendari específic, i a més, una llei orgànica és materialment impossible aprovar-la en sis mesos. Fa falta més d'un any.
També el PP ofereix ara un Pacte d'Estat, arriba tard, en bona hora mànigues verdes, llàstima que no li hagués ofert des de la generositat d'una majoria absoluta abans d'haver imposat una reforma, que desvirtua en la seva aplicació fins i tot les seves millors propostes i que ha obert altres escenaris de confrontació que haurien d'estar ja superats.
Per totes aquestes consideracions sabem que serà molt difícil aconseguir un gran Pacte d'Estat i que moltes d'aquestes bones intencions no són més que proclames i declaracions amb escasses possibilitats de plasmar-les en un compromís real i efectiu amb un alt grau de consens.
Des d’ANPE, sempre hem defensat la idea d'un Pacte d'Estat. És necessari, ara més que mai. Tenim un bon punt de partida: l'article 27 de la Constitució, veritable pilar del Pacte d'Estat, para des d'aquí impulsar un acord bàsic que permeti aconseguir una Educació de qualitat buscant l'equitat que ens equipari amb els països més avançats del nostre entorn. Des d'aquest punt de partida, serà necessari evitar les discussions estèrils i abordar les prioritats que en la nostra opinió són:
- La vertebració i cohesió del sistema educatiu. La transferència de les competències educatives a les comunitats autònomes no eximeix a l'Estat de definir els principis i continguts bàsics comuns per tots i de garantir la cohesió del sistema educatiu. La coordinació i cooperació entre totes les administracions educatives és fonamental per atendre a la programació general i a l'ordenació territorial de l'educació dins de la unitat bàsica del sistema educatiu.
- El model i estructura del sistema educatiu. El Pacte haurà de revisar el model pedagògic actual i la seva estructura, que amb lleugers retocs, ha romàs inamovible des de fa més de 25 anys. Només una escola pública de qualitat excel•lent, en la qual s'obtingui el màxim rendiment de cada alumne i se li exigeixi un esforç per aconseguir-ho, pot compensar les desigualtats socioeconòmiques i garantir el principi d'igualtat d'oportunitats. També és hora que ens atrevim a modificar l'estructura actual de la Secundària perquè respongui millor als interessos i capacitats dels alumnes i ampliar un any més el Batxillerat.
- Hem de prestigiar com mereix la Formació Professional, per fer front a la competència internacional amb la millor capacitació dels treballadors. El dèficit de titulats de FP exigeix un impuls responsable de les administracions educatives i requereix un disseny actualitzat de l'oferta formativa i un augment real de les places ofertes als alumnes.
- El finançament de l'ensenyament. Ha d'existir un compromís per destinar a educació més recursos, recuperar el 5,2% d'abans de la crisi i aconseguir, almenys, un 6% del PIB para en els propers anys i aparcar la recurrent i interessada discussió que els recursos econòmics no tenen relació amb els rendiments educatius, quan resulta que hem deixat d'invertir més de 7.000 milions d'euros en els últims cinc anys i ens allunyem cada any de la inversió educativa, respecte als països de la Unió Europea.
- La situació del professorat, l'assignatura pendent de totes les reformes. És urgent un Estatut del Professorat que defineixi un model de funció pública docent que constitueixi un marc bàsic per als docents de tot l'Estat, que contempli el desenvolupament d'una autèntica carrera professional des de l'ingrés fins a la jubilació, així com l'articulació de mesures que retornin l'autoritat al docent, dignifiquin la figura del professor, li retornin la seva valoració social i facin més atractiva la professió docent per als titulats universitaris.
- El funcionament dels centres. Necessitem desenvolupar el principi d'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i dissenyar un nou marc de la funció directiva incardinada en la carrera professional, regular la participació i la convivència als centres, així com assegurar l'equilibri en l'escolarització en tots els centres sostinguts amb fons públics i dotar a l'ensenyament públic dels mitjans i recursos necessaris per fer veritablement possible el dret constitucional a la llibertat d'elecció de centres.
Són qüestions complexes, indubtablement, però és necessari aconseguir un consens sobre elles si veritablement volem treure a l'educació de la confrontació ideològica permanent i asseure les bases per a un sistema educatiu modern que pugui donar resposta als reptes que Espanya té com a país desenvolupat en un món globalitzat i en un entorn altament competitiu. No hauríem de deixar escapar una nova oportunitat.
El Pacte d'Estat per l'Educació ha de partir, precisament, del reconeixement d'aquesta necessitat. Perquè sigui veritablement efectiu, el diàleg que ho sustenti haurà d'emprar la visió de futur, l'interès real per millorar la qualitat de l'ensenyament, i el valor per modificar el que no funciona actualment, que és molt. Perquè en ANPE hem criticat la LOMCE, perquè va néixer sense consens i marcada per les retallades, però tampoc és la solució la volta a la LOE, que recull tots els postulats del model LOGSE, ja superats i que no serveix per donar resposta a les necessitats d'un sistema educatiu modern.
Succeeix que les propostes que anam coneixent dels principals partits polítics s'allunyen d'aquesta visió. Les contingudes en l'Acord PSOE-Ciutadans volten sobre la paralització de la LOMCE, mitjançant la derogació del calendari d'aplicació i el compromís d'il•luminar en sis mesos una nova Llei educativa. Dos errors en aquesta apreciació, el calendari de la LOMCE va inserit en la pròpia Llei i no pot derogar-se aïlladament, a diferència dels quals va succeir en la LOCE que tenia un decret de calendari específic, i a més, una llei orgànica és materialment impossible aprovar-la en sis mesos. Fa falta més d'un any.
També el PP ofereix ara un Pacte d'Estat, arriba tard, en bona hora mànigues verdes, llàstima que no li hagués ofert des de la generositat d'una majoria absoluta abans d'haver imposat una reforma, que desvirtua en la seva aplicació fins i tot les seves millors propostes i que ha obert altres escenaris de confrontació que haurien d'estar ja superats.
Per totes aquestes consideracions sabem que serà molt difícil aconseguir un gran Pacte d'Estat i que moltes d'aquestes bones intencions no són més que proclames i declaracions amb escasses possibilitats de plasmar-les en un compromís real i efectiu amb un alt grau de consens.
Des d’ANPE, sempre hem defensat la idea d'un Pacte d'Estat. És necessari, ara més que mai. Tenim un bon punt de partida: l'article 27 de la Constitució, veritable pilar del Pacte d'Estat, para des d'aquí impulsar un acord bàsic que permeti aconseguir una Educació de qualitat buscant l'equitat que ens equipari amb els països més avançats del nostre entorn. Des d'aquest punt de partida, serà necessari evitar les discussions estèrils i abordar les prioritats que en la nostra opinió són:
- La vertebració i cohesió del sistema educatiu. La transferència de les competències educatives a les comunitats autònomes no eximeix a l'Estat de definir els principis i continguts bàsics comuns per tots i de garantir la cohesió del sistema educatiu. La coordinació i cooperació entre totes les administracions educatives és fonamental per atendre a la programació general i a l'ordenació territorial de l'educació dins de la unitat bàsica del sistema educatiu.
- El model i estructura del sistema educatiu. El Pacte haurà de revisar el model pedagògic actual i la seva estructura, que amb lleugers retocs, ha romàs inamovible des de fa més de 25 anys. Només una escola pública de qualitat excel•lent, en la qual s'obtingui el màxim rendiment de cada alumne i se li exigeixi un esforç per aconseguir-ho, pot compensar les desigualtats socioeconòmiques i garantir el principi d'igualtat d'oportunitats. També és hora que ens atrevim a modificar l'estructura actual de la Secundària perquè respongui millor als interessos i capacitats dels alumnes i ampliar un any més el Batxillerat.
- Hem de prestigiar com mereix la Formació Professional, per fer front a la competència internacional amb la millor capacitació dels treballadors. El dèficit de titulats de FP exigeix un impuls responsable de les administracions educatives i requereix un disseny actualitzat de l'oferta formativa i un augment real de les places ofertes als alumnes.
- El finançament de l'ensenyament. Ha d'existir un compromís per destinar a educació més recursos, recuperar el 5,2% d'abans de la crisi i aconseguir, almenys, un 6% del PIB para en els propers anys i aparcar la recurrent i interessada discussió que els recursos econòmics no tenen relació amb els rendiments educatius, quan resulta que hem deixat d'invertir més de 7.000 milions d'euros en els últims cinc anys i ens allunyem cada any de la inversió educativa, respecte als països de la Unió Europea.
- La situació del professorat, l'assignatura pendent de totes les reformes. És urgent un Estatut del Professorat que defineixi un model de funció pública docent que constitueixi un marc bàsic per als docents de tot l'Estat, que contempli el desenvolupament d'una autèntica carrera professional des de l'ingrés fins a la jubilació, així com l'articulació de mesures que retornin l'autoritat al docent, dignifiquin la figura del professor, li retornin la seva valoració social i facin més atractiva la professió docent per als titulats universitaris.
- El funcionament dels centres. Necessitem desenvolupar el principi d'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i dissenyar un nou marc de la funció directiva incardinada en la carrera professional, regular la participació i la convivència als centres, així com assegurar l'equilibri en l'escolarització en tots els centres sostinguts amb fons públics i dotar a l'ensenyament públic dels mitjans i recursos necessaris per fer veritablement possible el dret constitucional a la llibertat d'elecció de centres.
Són qüestions complexes, indubtablement, però és necessari aconseguir un consens sobre elles si veritablement volem treure a l'educació de la confrontació ideològica permanent i asseure les bases per a un sistema educatiu modern que pugui donar resposta als reptes que Espanya té com a país desenvolupat en un món globalitzat i en un entorn altament competitiu. No hauríem de deixar escapar una nova oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada