Pasar más hambre que un maestro de escuela / Passar més fam que un mestre d'escola

Pasar más hambre que un maestro de escuela

Ya sabéis muchos que me interesa la historia de la educación.

Estoy revisando papeles de una maestra interina mallorquina, con la familia y el novio aquí, que fue destinada por media España (estuvo destinada en un pueblo de Girona y en un pueblo de Cuenca, entre otros, durante los años 1940 al 1960) mientras le daban una plaza definitiva, muchos años después, primero en Campos y después en El Arenal (Llucmajor).

Pues bien, me encuentro la respuesta a una petición de esta maestra al delegado de Enseñanza Primaria de Cuenca (Joaquín Moreno Huélamo). En ella podemos deducir que lo que solicita la maestra en cuestión, Srta. Escribano Ribas, es que el sueldo no le llega ni para comer… Es el año 1948.

Leed la respuesta del inspector y la "solución" que le da porque no tiene desperdicio. A mi me ha impresionado la entrega de los maestros rurales a su profesión, y la frase que le dice el inspector: “por mi parte cualquier cosa menos abandonar el cargo. Si no perdiera más que el sueldo ya lo habría hecho” Apelando a la vocación de servicio implícita, entregada y abnegada de ser maestro o maestra en aquella época.

Passar més fam que un mestre d'escola

Ja sabeu molts que m'interessa la història de l'educació.

Estic revisant papers d'una mestra interina mallorquina, amb la família i el nuvi aquí, que va ser destinada per mitja Espanya (va estar destinada en un poble de Girona i en un poble de Cuenca, entre uns altres, durant els anys 1940 al 1960) mentre li donaven una plaça definitiva, molts anys després, primer a Campos i després en S'Arenal (Llucmajor).

Doncs bé, em trob la resposta a una petició d'aquesta mestra al delegat d'Ensenyament Primari de Cuenca (Joaquín Moreno Huélamo). En ella podem deduir que el que sol·licita la mestra en qüestió, Srta. Escribano Ribas, és que el sou no li arriba ni per a menjar… És l'any 1947.

Llegiu la resposta de l'inspector i la "solució" que li dóna perquè no té desaprofitament. A mi m'ha impressionat el lliurament dels mestres rurals a la seva professió, i la frase que li diu l'inspector: “per la meva banda qualsevol cosa menys abandonar el càrrec. Si no perdés més que el sou ja ho hauria fet” Apel·lant a la vocació de servei implícita, lliurada i abnegada de ser mestre o mestra en aquella època.