http://m.bebesymas.com/salud-infantil/el-psiquiatra-que-descubrio-el-tdah-confeso-antes-de-morir-que-es-una-enfermedad-ficticia
Uns comentaris personals:
Com tots i totes, he fet cursets sobre TDAH, he llegit estratègies d'actuació, i teories per tots els gustos i colors, fins i tot una que deia que els nin amb TDAH eren els descendents dels primitius caçadors... Que si hi ha un sobrediagnòstic de TDAH...
El tema de la medicació és molt delicat , perquè com ens va dir un especialista (neuropsiquiatra) a un curset "quan funciona, funciona molt bé i quan no, no serveix per res"
Hi ha gent que diu que el seu origen és genètic i altres que es "ambiental ", un producte conductual que acusen els nins que viuen en una societat com la nostra.
Sigui el que sigui, el problema que en tenim els PT's i Mestres en general, es que hi ha nins, existeixen nins que sofreixen una falta de concentració molt notòria per fer les feines escolars i un hipercinetisme exagerat... Això no s'ho ha inventat ningú !!! Això ho veim en el nostre quefer diari... He conegut nins amb atacs d'angoixa perquè per molt que ho intentaven eren incapaços de seguir les feines o de centrar atenció... Qualcú molt intel·ligent !!!
Molts de manuals ens expliquen formes d'atendre a aquest nins anticipació d'accions, "miro, pienso actúo", verbalització d'accions, estructuració ambiental, informació visual o escrita dels algoritmes i rutines, "menos es más" (menor exigència de quantitat d'exercicis millor qualitat en les respostes), diferenciació de colors en les preguntes, estructuració i presentació de les proves i exercicis molt ben diferenciades, treballar l'atenció, evitar dobles preguntes, suports visuals, més temps per fer les feines etc etc Tot el que ja sabem i expliquem als mestres quan ens demanen o noltros mateixos duim a terme quan feim les adaptacions.
L'article si el llegim detingudament no nega l'existència de nins amb aquest hipercinetisme i falta d'atenció notòria, el que ens xerra majoritàriament és de l'oportunisme dels laboratoris i la controvertida medicació, però tal i com està plantejat, una mica confús pel meu gust, sembla que tot es una inadaptació de l'escola a aquest nins i un invent dels laboratoris farmacèutics.
També em sembla una mica "pueril" que es critiqui el diagnòstic del TDAH perquè es basa en uns tests d'observació (escala de Conners), com si l'observació de símptomes que es repeteixen no fossin la base de l'existència o al manco detecció de les síndromes en general...
També sembla que els mestres i pares "volem posar etiquetes" perquè ens agradi... Quan normalment aquestes "etiquetes", jo li dic diagnòstics, ens ajuden a saber què hem de fer !! Com hem d'actuar !!
Sincerament, potser, no ho dubt en un món capitalista, que els laboratoris facin negoci amb uns medicaments que hi tenen efectes secundaris i no sempre són eficaços, però el que és innegable, pel motiu que sigui, genètic, ambiental, o "màgic" que ja tant em fa, és que aquest tipus d'alumnat existeixen perquè els veim, perquè els intentem ajudar i a més perquè estan "catalogats" o tipificats entre els alumnes amb necessitats ... I que les recomanacions d'actuació que ens donen als mestres de vegades ens ajuden i ajuden als nins a pal·liar la seva situació.
Com sempre: I voltros què opinau ?
Articles en aquest mateix bloc sobre TDAH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada