Tot va començar amb aquest article "viral "i el meu comentari al respecte:
http://pedagogoterapeuta.blogspot.com.es/2014/07/un-article-viral-sobre-el-tdah-i-uns.html
Aquest han estat els comentaris (al meu Facebook els podeu llegir també) He llevat els noms de les comentaristes perquè no tenc permís:
- Es Racó des Pt Aquest article m'agrada més: http://pedagogoterapeuta.blogspot.com.es/.../el-tdah-els...
pedagogoterapeuta.blogspot.com 
Es Racó des Pt Entrades al meu bloc sobre tdah http://pedagogoterapeuta.blogspot.com.es/search/label/TDAH
pedagogoterapeuta.blogspot.com- Es Racó des Pt adaptació (més que res una graella de recomanacions i mesures) http://pedagogoterapeuta.blogspot.com.es/.../tdah-aci-no...pedagogoterapeuta.blogspot.com
- Es Racó des Pt avaluacions i TDAH http://pedagogoterapeuta.blogspot.com.es/.../llistat...
pedagogoterapeuta.blogspot.com 
M G M Conec casos de TDAH que en lloc de medicar-los el metge ha recomanat que berenin café amb llet (cafeina) per millorar l'atenció a l'aula !!- M G M Segurament serà per casos que sigui més dèficit d'atenció i no tanta hiperactivitat ... Sinò anirien a tope !! S'ha d'anar alerta !!
- Es Racó des Pt http://mistdahfavoritas.blogspot.com.es/.../el...
mistdahfavoritas.blogspot.comquisiera saber si se vende en México el medicamento Adderall, ya que me recetan ... Ver más - Es Racó des Pt Aquí ho explica bastant bé aquesta mare: "El tratamiento del TDAH con estimulantes, a menudo, en conjunto con psicoterapia, ayuda a mejorar los síntomas del TDAH, como también la autoestima, la cognición y las interacciones sociales y familiares del paciente. Los medicamentos recetados con más frecuencia son las anfetaminas (como el Adderall®, que es una mezcla de sales de anfetaminas) y el metilfenidato (por ejemplo, Ritalina –Rubifén en España- y Concerta, un medicamento de liberación prolongada).
Sorprendentemente, estos medicamentos tienen un efecto calmante y mejoran la atención en pacientes con TDAH. Los investigadores especulan que el beneficio se produce gracias a que el metilfenidato amplifica la liberación de la dopamina en aquellas personas que poseen señales débiles de dopamina." Una de las controversias más grandes en la psiquiatría infantil es si el uso de medicamentos estimulantes para tratar el TDAH aumenta el riesgo de abuso de sustancias en la edad adulta. Hasta el momento, las investigaciones sugieren que las personas con TDAH no se vuelven adictas a los medicamentos estimulantes cuando los toman en la manera y dosis recetadas. Más aún, varios estudios recogen que la terapia con estimulantes en la niñez previene el riesgo de abuso de drogas o de alcohol con el paso de los años. - Es Racó des Pt Una cosa curiosa, és que en un curset ens varen dir que hi havia una correlació entre nins amb TDAH i addicció a drogues "relaxants" quan són grans... I aquesta mare diu el contrari...
G G · 11 amigos en comúnEstic molt contenta d'haver llegit aquesta entrada. Jo ja havia sentit això de que "el TDAH és un invent" però l'experiència no apunta a això... Au idò! Seguint els comentaris sembla ser que aquest bon senyor no va dir que fos inventat, va dir que està sobrediagnosticat; però a la traducció de l'alemany a l'anglès es canvià el matís i en ser extesa la versió anglesa, imagin, ja tenim la controvèrsia sobre la taula
Isabel Mcs Bon dia! Moltes gràcies per compartir aquesta entrada, i així aportar més llum a tot aquest tema... Ja que darrerament veig comentaris en foros, en facebook, on sigui... que més bé aporten confusió... i em molesta moltíssim que sobre aquest transtorn tothom opini com a expert en la matèria... que moltíssima gent es prengui la llibertat d'opinar des de la ignorància i posant en dubte (sense arguments sòlids) la existència del TDAH i a més jutjant a pares, mares i professionals, dient moltes vegades que es tracta d'un problema de comportament que no sabem gestionar... Podria parlar molt més sobre tot aixó, però no vull fer-me pesada, així que tan sols ho resumiré dient que si una persona té síndrome de Down, o té una depressió, o té diabetes... a ningú se li ocorr dubtar del diagnòstic, ni criticar la feina dels metges, ni jutgar als pares o a la persona que ho pateix, ningú dubtaria en donar tot el suport a aquestes persones per millorar la seva qualitat de vida, és més... es cercarien mil i una estrategies i solucions per ajudar... i ningú s'atreviria a negar una medicació... Què més dóna si és un cromosoma que està triplicat, què té més si hi ha una causa aparent o és una crisis "sense justificació" o si és que el pàncrees no funciona com toca... què té més! La persona necessita ajuda! No necessita que la enfonsem més! En fin, moltes gràcies per deixar-me esplaiar... Sóc mamà, el meu fill petit està diagnosticat de TDAH, sóc bioquímica (entenc que la funció que fa el metilfenidat té una explicacó científica, no és "sorprenent") i sóc docent... Ajudem a tots els nins i nines a crèixer felices!!!!- Es Racó des Pt Isabel Mcs, tens molta raó en el tema de la confusió i inclús de les contradiccions que ens donen als mestres sobre el TDAH, no vull imaginar quan els pares/mares s'ha d'enfrontar al tema de la medicació... Jo com a PT i mestre segueix les indicacions que ens donen per fer que puguin accedir al currículum, però és clar, el meu paper no és "metge" és educatiu, son pautes i estratègies. Agraesc molt les teves aportacions i escriu tot el que vulguis, que aquest perfil és lliure !!
- I M Moltes gràcies per la feina que fas I per la teva implicació! Per la meva part, sí pots publicar els meus comentaris al teu bloc. També vull afegir aquí (m'he oblidat abans...) que des de les escoles, els docents, tenim una feina molt gran per davant quant a realment donar resposta a tota la diversitat que hi ha a les aules... és a dir, que l'atenció a la diversitat sigui real, autèntica i duïta a terme per TOTS els docents, i que no depengui de la bona voluntat del docent en qüestió... crec que manca molta feina de concienciació i també molta autocrítica i molta més feina en equip (sobretot en secundària!).
- Es Racó des Pt Llegiu els comentaris de l'article QUE HEM ENLLAÇAT !!! Són més interessants que el mateix article !!
- Es Racó des Pt Isabel Mcs, ara que cites secundària. com a PT m'envien també a ESO, he tingut un alumne brillant en un grup de "suport" per tenir TDAH... I li havia de deixar passejar per classe quan no podia més, entre altres coses... Però és clar, és una opinió, secundària està pensada, o millor dit, mal pensada, per accedir al batxillerat i punt, és mentida que sigui un aprenentatge per passar a la vida adulta i a més el professors no són mestres, han de donar un temari espès que avorreix a les pedres... I no vull xerrar més... em faig autocensura...
- I M Sí, secundària és un món hostil... jo també m'avorresc havent d'impartir uns temaris tantes vegades absurds!! Li donc a la imaginació per donar sentit al què faig a classe... però ja de per si, està tan mal plantejat el sistema...
- Es Racó des Pt Altre problema que crec que surt mencionat, és la tendència de considerar mandrosos "vagos" als nins amb TDAH... Jo crec que molts "tiren la tovallola"... O es senten "beneits" o "inútils"... És una mica dramàtic...
- Es Racó des Pt Aquest alumne, un parell de vegades, a classe de secundària "suport" es va posar a plorar... Tenia una angoixa absoluta... Tanta sort que els companys i companyes del grupet eren tots i totes un encant (per jo al manco) i li feien suport emocional... Hem vaig passar tot el temps dient-li "mira tio tú no eres tonto, tienes un ci superior al mío, sabes más que yo de análisis sintáctico" jajajajajja i era cert !! Em va tocar fer tercer d'ESo castellà... I jo fa trenta anys que no feia res de tot això !!
- I M Ho crec!!! No són nins amb dèficit intelectual... són molts capaces i amb un gran potencial... tenc un a casa, ho sé!!! Jijijij!!
S D A Buenos días es un poco frustrante mucha veces no sabes por donde cogerlos q hacer para ayudarlos como entender las cosas ,mi hijo tiene TDAH y toma rubifen estoy pensando apuntarme a unos cursos de son espases para padres para encontrar un poco de orientación pq me queda grande q me aconsejaría- Es Racó des Pt Hola doña Sonia Duran Aguilar, la verdad es que es bastante frustrante el ver la cantidad de opiniones muchas de ellas contradictorias. Me acuerdo perfectamente de su hijo Manu !! Un encanto !! Yo además de los cursos le recomendaría se pusiera en contacto con alguna agrupación de padres y madres de niños con TDAH. http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do...
Mt B Bon dia a tots. El que a vegades m'he trobat jo en la meva feina de mestre PT és un alumne I/o la seva familia empren un diagnòstic (TDAH, asperger, retard maduratiu) dels menys greus com un escut; així aprofiten les ajudes/suports per consentir, per mimar, per convidar al nin a no esforçar-se tant com caldria...
No cal fer tanta bandera dels diagnòstics I sí convendria més suports a infantil I primer cicle perquè els nins agaffin "carrerilla".... no sé que en pensau?- Es Racó des Pt Possiblement en qualque cas sigui així Monserrat Bonet, és vera que la sobreprotecció existeix amb els nins amb un diagnòstic, en certa forma és humà, però és que en el cas del TDAH es diuen tantes coses i contradictòries que comprenc que els familiars estiguin desorientats... Sobre els suports totalment d'acord... Però... ja sabem.... Sanitat i Educació els primeres retallats...
- I M Amb tots els meus respectes, Monserrat, tornam a associar un problema seriós, molt seriós, amb una mala gestió de l'educació dels nins per part de la família, amb la suposada mala actitud actitud per part de la família envers l'educació dels fills i cap a l'escola, etc, etc... Em sap molt de greu, però jo continuu dient que des de les escoles i els instituts ens hem de qüestionar molt moltes coes, la manera de funcionar... que no per fer "el què sempre s'ha fet" vol dir que sigui el correcte... A mi, el TDAH, el síndrome d'Alperger, el retard maduratiu... no em semblen "diagnòstics dels menys greus"... i no només estic parlant d'adaptacions a l'aula, de suport, etc... es tracta de prendre conciència de la diversitat de nins i nines, de persones, de maneres d'aprendre i de veure la vida... de posar-nos dins les sabates de qui tenen aquests diagnòstics... i sobretot, es tracta de veure'ls com a nins i nines que són... d'ajudar-los... I, repetesc, és essencial fer una autocrítica de la nostra feina, i veure si en el fons esteim fixats en un sistema rígid, i qui no "passi pel tub" és el "raro", el que no s'adapta, etc, etc... potser els què no ens adaptem som els adults que dissenyam un model educatiu ja obsolet, que per moltes TIC i "educació emocional" (suposadament) encara esteim a l'edat de pedra...
- M B D'acord Isabel, però ja veus el que diu l'article... que el TDAH ès una enfermetat en molts casos fictícia. Jo sempre m'hi deixo la pell amb els meus alumnes. .. però a base de feina diaria I no depenent de la medicació. Això és el que volia transmetre.
- I M Gràcies per la teva aportació, Monserrat. I no pos en dubte la teva bona feina. Però, sincerament, no puc dir el mateix de tot el professorat (i em dol dir-ho, perquè són companys de feina), ja que hi ha docents que no es preocupen massa per entendre la diversitat, sinó més bé estan ocupats en cumplir un temari, passi el que passi, contra vent i marea, sense preocupar-se de si els alumnes estan seguint la classe (i això val per a tots els alumnes, no tan sols els que tenen un diagnòstic). I quant a l'article, aquest i d'altres, sobre lo de "fictícia"... això és com si diagnostiquen de diabetes a un pacient perquè un dia a una analítica ha sortir hiperglucemia, sense valorar més coses, o fer més estudis... clar que serà un error, però aixó no invalida que hagi persones diabètiques!
- S D A Hay muchos maestros q su prioridad es llevar el temario al día y a los alumnos q les cueste q se apañen y si a eso le añades un niño con tdah q se distrae con el aire imaginate la evolucion q puede tener esa criatura a q niveles puede llegar a sentirse frustrado y tonto sin serlo pq no saben canalizar su inteligencia hasta el punto de ellos mismo plantearse cosas horribles cuando una persona se ponga en la piel de una madre y su hijo le pregunte q por q a nacido mal o le peguen y lo insulten x su falta de madurez o hiperactividad,o su déficit de atención entonces se podrá hablar con propiedad las teóricas son sencillas lo difícil es la practica y coger la carita de tu hijo entre tus manos y el único consuelo q puedes darle es besarlo y abrazarlo,y sacar una sonrisa de sus labios y quererlo y ayudarlo en lo q esta en nuestras manos
- Es Racó des Pt Posaré ara dos enllaços per saber la vostra opinió, perquè trob que embullen encara més sa troca !! http://www.elciudadano.cl/.../ritalin-una-sociedad-que.../
www.elciudadano.clEn sólo un año la cantidad de niños diagnosticados con déficit atencional pasó d... Ver más - Es Racó des Pt Hala més opinions !! http://www.biobiochile.cl/.../por-que-casi-no-hay-ninos...
www.biobiochile.clMientras en Estados Unidos alrededor del 9% de los escolares han sido diagnosticados con Trastorno de Déficit Atencional con Hiperactividad (TDAH) y - Es Racó des Pt http://de-avanzada.blogspot.com.es/2013/05/TDAH.html
de-avanzada.blogspot.comDe Avanzada | Página racionalista, atea y escéptica, que promueve la ciencia, la... Ver más 
M B V Soc mare de nen,be ja adolescent amb tdah i dislexia.Estic totalment d acord amb na Isabel.El tdah es un transtorn neurobiologic i esta totalment demostrat cientificament.Deixar clar que aquets tipus de nens mecesiten ajuda,tan medicamentosa com pedagogica i psicologica.M agradaria que sa gent que fa segons quin tipus de publicacions poguesin viure el dia a dia de aquets nens i les seues families.I tambe de els canvis amb i sense medicacio.Els deixo per una semana les meues sabates.Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada