Es racó des PT

En aquest bloc o "bitàcola" trobaràs recursos, recomanacions, articles, materials descarregables, enllaços, idees, propostes, notícies, relacionades amb la feina de pedagogia terapèutica. És a dir, tot allò que t'hauria agradat que et contessin quan vares començar a fer feina de PT. També hi ha materials aprofitables per a tutors i educadors en general, d'atenció a la diversitat i d'educació especial.

Les aules han emmudit, però ensenyar ha de continuar

Avui les aules ja han callat, els sorollosos alumnes han marxat, el senyor Rubio, la senyora Anaya i la senyora Santillana, el guix, l'esborrador, el bolígraf vermell, el llapis, la goma, la pissarra verda i la moderna PDI, un descans han agafat...
Avui els "callaaaaau" , els "seu-te bé", les mil i una excuses dels deures fets o no fets, els patis, les proves, els aprovats, els suspensos, les llistes, les sortides, els jocs, les baralles i les paus, els "puc anar al bany?", el "aixeca la mà per demanar " i els cromos, a millor vida, per ara, han passat...

Avui els  nostres alumnes varen fer fila i a casa han quedat confinats i ni tant sols un per un ens hem pogut  acomiadar...

Ara comencen pels mestres uns dies d'informàtica, ens hem hagut de reinventar  per,  a distància, ensenyar sense aturar i les famílies, fins final de juny, els toca ajudar sense aturar...

Avui arribem a ca nostra tristos, sense la satisfacció de la feina acabada, amb la necessitat de descansar, potser repassant el que durant el curs hem fet i, potser, no hauríem d'haver fet, el que hem dit i xerrat i possiblement millor callat, el que vàrem prometre i complit, de qualque coseta de la que ens hem penedit i de tot allò del que, amb orgull, podem treure pit...

Avui les aules han emmudit, ens pertoquen dos mesos sense alumnes perquè un maleït virus ha arribat i tots hem hagut de marxar a les nostres cases al confinament començar...

Avui tot això i molt més ha passat, aquests dies finals sense renou, amb els passadissos en silenci, buides totes les aules, cadires i taules ordenades, acaramullades i sense arrossegar, ja han arribat.

Avui els nostre coret es comença d'una mica de tristor a emplenar i l'aula buida ens comença a xerrar en un idioma que només noltros, els i les mestres, podem escoltar, com una sirena que ens volgués de nou atrapar per dur-nos al fons de la mar...

Però la nostra feina encara no ha acabat,  perquè tot ha de tornar a començar, en altres llocs, amb altres formes, sense veure-vos , només  amb davant d'un fred ordinador i sense sentir la vostra escalfor.

Tot anirà bé vos deim, no sabem si això serà del tot cert, però el que sí vos podem assegurar és que, tots junts,  hem de continuar a aprendre i estudiar perquè tot de nou torni a rodolar.

També vos podem assegurar de ben segur,  que no hi ha cap feina millor al món que aquesta d'aprendre i d'ensenyar i que sense voltros, de vegades, ens venen ganes de plorar perquè els mestres sense alumnes l'escola no podem ni volem imaginar.

Força a tots perquè a l'escola ens hem, més prest o mes tard, tornar a retrobar perquè aprendre i ensenyar mai s'han d'aturar.


Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...