HA MORT DON TÒFOL CARRIÒ, UN MESTRE VELL I UN BON AMIC

 HA MORT UN MESTRE VELL I UN BON AMIC

Don Tòfol contant històries de pirates

M'acaben de comunicar que aquesta matinada ha mort de càncer un mestre, un amic, un mentor, ha mort Don Tòfol Carriò Villalonga i remarcaré el tractament de "Don" perquè tots els mestres teníem dret a aquest tractament i al de vostè fins que les beneitades i els complexes varen arribar al món educatiu, com deia ell mateix i jo compartesc plenament. De fet cap del dos ens agradava això de "professor", som mestres que és una paraula d'orgull i un timbre d'honor.

Jo som mestre gràcies a ell, a Don Tòfol. Ens varem conèixer a una discussió a una llibreria de vell, era un polemista nat i a mi me encanta polemitzar. En un moment donat em va dir: "tu ets mestre no ?" i jo li vaig respondre "no, por culpa del catalán me han suspendido ya seis veces el examen oral, he llegado a odiar tal lengua", Don Tòfol digué: "I què t'ha fet aquesta pobreta llengua meva ? " , "impedirme ser maestro" le respondí. Don Tòfol es va quedar pensatiu i amb els seus ulls blaus va dir-me "Tú ets mestre, et veig de mestre i jo t'ajudaré..."

Sincerament, no vaig fer massa cas, gairebé ningú entre els meus professors ni companys de la carrera em va ajudar mai en aquest tema, aleshores no veia per quin motiu una persona aliena a la meva vida acadèmica em volia ajudar i més valorant que la professora de català havia fet una croada personal el que jo no aprovés amb una animadversió manifesta i, serem francs, recíproca.

Un dia Don Tòfol es va presentar a la meva llibreria de vell i gairebé tots els horabaixes durant dos anys va dedicar de franc temps a fer-me practicar el català. Sempre començava igual: "au, deixa el "foraster" i anem a xerrar en català" i com era un narrador de històries impressionant , una persona de cultura i memòria sorprenent, un mestre amb 40 anys d'experiència i paciència, un polemista bregat, un aventurer fins el final, un lector inesgotable, un bromista de marca major, un cinèfil, un viatger que no turista, un navegant, un escriptor i novelista entretingut, un mentor didàctic , un home amb una història i vivències per escoltar i aprendre, va conseguir el que semblava impossible, em va fer xerrar en català fins que vaig aprovar el maleït examen de català oral.

Quan vaig tenir el meu títol, va ser el primer al que vaig cridar per telèfon per agrair-li la seva dedicació, com sempre em va dir una frase inolvidable : "Tú ja eres mestre i ho seràs sempre, jo només t'he ajudat a que surti el mestre que hi havia en tú , que facis classe i oblidis el ressentiment" .

Des d'aquell dia a cada escola que m'enviaren el convidava a xerrar de pirates, corsaris, aventurers als meus alumnes, i ell, Don Tòfol, sense més eines que un guix, una pissarra, la seva veu, la seva gestualitat i un petit canonet, aconseguia que tots els nins i nines quedassin embadalits amb ell, de fet sempre em demanaven: "Quan tornarà Don Tòfol a contar coses...?" I ara ja no tornará mai, ara les contaré jo, encara que sigui malament, per ell.

Cada vegada que tenia un dubte, un problema pedagògic i fins i tot personal li demanava la seva opinió, sempre m'orientava. Vaig compartir amb ell formes de veure les coses en comú i el provocava amb les meves opinions i ell sempre responia amb humor. Fins i tot intentàrem fer un duet ell a l'Ukelele i jo amb la harmònica, però en aquest cas no funcionava bé sonorament i això que compartíem el gust per les cançons que ell havia après al Frente de Juventudes i jo a la OJE, però no penseu el que no és, Don Tòfol era i se definia com a català de Mallorca, era un enamorat de la seva illa i la seva història, sempre va defensar el català, però admirava la figura personal e històrica de certs personatges que jo també admirava, li encantaven els herois populars, fins i tot els gangsters americans i els lluitadors per la independència de qualsevol país.

Durant aquest darrers anys vaig forjar una amistat i una admiració a Don Tòfol que durarà sempre durant la meva vida.

Em va comentar un dia un capítol que el va impressionar molt del llibre "Corazón" d'Amiccis al qual un pare i el seu fill van a visitar al mestre del pare que està al seu llit final, pobre i solitari, no ha estat el cas de Don Tòfol, encara que per culpa d'aquest maleït virus no hem pogut acomiadar-mos en persona, estic segur que ell sap que jo no l'oblidaré mai ni tampoc tots els alumnes que va tenir al llarg de gairebé mig segle de docència ni cap de les persones que han gaudit de la seva amistat.

San Juan Bosco va dir "El sacerdote no va solo al cielo ni va solo al infierno. Si obra bien, irá al cielo con las almas que salve con su buen ejemplo. Si obra mal, y da escándalo, irá a la perdición con las almas condenadas por su escándalo". Don Tòfol està al cel, no tinc cap dubte, contant històries, discutint fins i tot amb Sant Pere i segurament, fent de corsari, aventurer, mariner, muntant a cavall, vaquer a l'oest, darrer soldat mallorquí a les Filipines i tantes coses que ell admirava, recreava i vivia amb passió, però sobretot estarà fent de mestre, fent classe i embadalint les ànimes del nins i nines que han anat al cel.

Don Tòfol, no m'he pogut acomiadar de vostè, però que sàpiga que no li oblidaré mai perquè la família no es tria, però vostè Don Tòfol, és el padrí que m'hagués agradat tenir i he gaudit de cada moment viscut amb vostè.

No li diré descansi en pau perquè a vostè li agradava l'acció, li diré que mai li falti l'aventura !!